Mireu quin parell de Crancs... la quintaessencia dels ximplets ... "Pasen y vean" a aquells que de cop i volta son la tendresa amb majúscules i al cap de dos fotogrames t'engegarien a la merda (si es que no ho fan en sentit estricte). Com tot llunàtic amb carnet, van de bòlit la major part del temps, perque la lluna plena es ben curta, però tot i això, com que amb una estona en tenen prou per seduir, per això som tanta colla cel.lebrant que els coneixem. L'un en fa 18 i l'altre 50, una xifra remarcable per tots dos i em sento feliç de que comptin amb mi per afrontar-la.
Fa 10 anys, amb motiu d'una altre data remarcable, vaig tindre la gosadia de perpetrar un informa psicològic de l'individu en questio. Deu anys després, ja no m'hi veig en cor. Definitivament no té remei i tant de bò mai, es curi de la seva síndrome de Peter Pan. Els ximples d'arreu ens agrada de comptar-lo entre els nostres, amb tots aquells que volem arribar a ser uns nois de 90 anys i que el dia que ens toqui de dinyar-la somriguem pensant lo bé que ens ho hem passat.
Des d'ara poso cava en fresc per la propera, perque com els deu anys ens han passat volant, els deu propers son a tocar.
Manel
