dilluns, 21 de juliol del 2008
Formula montxo 2008
MONTXOREN 50 URTEURRENA
1. OH OH OH Montxo, te quiero cantar
tu has sido mi tio ideal
los 50 te sientan genial
estás hecho todo un chaval
OH OH OH Montxo.....
2. Ey Montxo tienes 50
y ya has perdido la cuenta
ya no son 40 y pico
pero estás igual de rico....
3. EL Arteman se fue buscando a Maite a casa
con su scoopy o a pie siempre se retrasa
Maite se largó cansada de esperar, se ha ido de rebajas
Montxo preparate, la que te va a caer
Preparate! Preparate! preparate la que te va a caer
4. Búscate un tío, un tío ye, ye
que tenga muchos rizos y que hable francés
que no baile ni de coña, que conduzca hasta un camión
un tío ye, ye un tío ye, ye
que le vaya la posproducció
5. Montxo odia el sol y no toma sal
con el descafeinado duerme en todos laos
su iPhone le hace feliz
y ya no nos hace rostbeef
por que? será?
6. Esta noche hay una fiesta!!
Montxo nos cumple cincuenta!!
Amigos de verdad, familia y demás
castañas y escarola en la fiesta!!
dimecres, 16 de juliol del 2008
dissabte, 12 de juliol del 2008
divendres, 11 de juliol del 2008
Francesca Otalora
Jo "40 i picu", tu "40 i tots" i a aquesta edat, abans érem moltes més coses, només ens queda el menjar, la taula, i els amics amb qui compartir en companyonia les nostres vides.
Mengem, mengem que el mon s'acaba ( o s'acaba el menjar) i gaudim d'aquest restaurants que només nosaltres tenim la sort de conèixer. Llocs tant emblemàtics, plens de sabors i records. La ultima proposta que ens fas,tot traint el teu confident de l'associació a la que pertanyés, esta en la línia dels que ja hem patit , en llocs com Casa Anita a Cadaqués ?.
No se si aquesta proposta gallega, com tu dius: "Estil: Hule a les taules i carta a la pissarra" es de debò, però el que si se és que mai superarà un altre sopar d'aniversari, teu i meu, amb un menú de La Grande Bouffe.
No et vull regalar una foto, vull que tinguis a ma el que un dia vàrem ser capaços d'engolir
Mengem, mengem que el mon s'acaba ( o s'acaba el menjar) i gaudim d'aquest restaurants que només nosaltres tenim la sort de conèixer. Llocs tant emblemàtics, plens de sabors i records. La ultima proposta que ens fas,tot traint el teu confident de l'associació a la que pertanyés, esta en la línia dels que ja hem patit , en llocs com Casa Anita a Cadaqués ?.
No se si aquesta proposta gallega, com tu dius: "Estil: Hule a les taules i carta a la pissarra" es de debò, però el que si se és que mai superarà un altre sopar d'aniversari, teu i meu, amb un menú de La Grande Bouffe.
No et vull regalar una foto, vull que tinguis a ma el que un dia vàrem ser capaços d'engolir
Josep Clanchet
…jo , que soc del ’46 i “vinc d’un silenci” com en Pelejero i d’altres…, amb tot aixó del blog m’he quedat en el bloc d’espiral…
…m’agrada tenir-te com amic , amic Ramón
Salut i alegria , company Arteman
Josep Clanchet
…m’agrada tenir-te com amic , amic Ramón
Salut i alegria , company Arteman
Josep Clanchet
Manel Casasus
Mireu quin parell de Crancs... la quintaessencia dels ximplets ... "Pasen y vean" a aquells que de cop i volta son la tendresa amb majúscules i al cap de dos fotogrames t'engegarien a la merda (si es que no ho fan en sentit estricte). Com tot llunàtic amb carnet, van de bòlit la major part del temps, perque la lluna plena es ben curta, però tot i això, com que amb una estona en tenen prou per seduir, per això som tanta colla cel.lebrant que els coneixem. L'un en fa 18 i l'altre 50, una xifra remarcable per tots dos i em sento feliç de que comptin amb mi per afrontar-la.
Fa 10 anys, amb motiu d'una altre data remarcable, vaig tindre la gosadia de perpetrar un informa psicològic de l'individu en questio. Deu anys després, ja no m'hi veig en cor. Definitivament no té remei i tant de bò mai, es curi de la seva síndrome de Peter Pan. Els ximples d'arreu ens agrada de comptar-lo entre els nostres, amb tots aquells que volem arribar a ser uns nois de 90 anys i que el dia que ens toqui de dinyar-la somriguem pensant lo bé que ens ho hem passat.
Des d'ara poso cava en fresc per la propera, perque com els deu anys ens han passat volant, els deu propers son a tocar.
Manel
Christine
Ramón, Guapo,
En esta etapa de mi vida dondé todo se tambalea, luchando para encontrar de nuevo su rumbo, quiero decirte eso: que los años pasan, que vivimos lecciones de vida con la pareja, con los niños, con los amigos, con la familia y que nada sabemos del mañana tan sólo del momento presente. Pero Si, sé, y sabemos todos que la VIDA es un gran baile dónde las almas se encuentran, se tropiezan, se unen y se separan, la vida es el arte del encuentro y RECORDAR es vivir un poco más.
Gracias por cruzarte y seguir en mi camino.
Un tierno y cariñoso abrazo.
Christine.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)